LA MURALLA I L´ANTIC PORTAL DE SANT SEBASTIÀ

el portal i la platja de Sant Sebastià el 1889

El portal de Sant Sebastià era el nom que rebia l´antic portal de la muralla contra els carlins, per el qual es sortia al carrer del Port de n´Alegre, popularment conegut com a Platja de Sant Sebastià. Aquest portal, però, va estar ubicat en diversos llocs. Així, l´any 1838 se sap que era encarat cap a les roques de la torreta, tot tancant el tros de carrer que es forma a la unió dels carrers Davallada i de Barcelona. El 1856 va ser traslladat però, una mica més avall, concretament cap al angle sud est de l´illa que hi ha al capdavall dels carrers de Barcelona i de Sant Sebastià i l´angle que fa la barana sobre les roques del mar. Un any després, el 1857, va ser portat uns cinquanta metres més cap a l’est, junt a la desembocadura del torrent de Sant Sebastià, avui dia carrer de Rafael Llopart i conegut popularment com el torrent. 

Tornem però a la placeta de la Torreta, nom que ens recorda que allí hi hagué una de les torres de defensa de la Vila, fou eixamplada el 1880 i una placa i recordava el seu nom, si be fou canviat pel de baluard Vidal Quadres anys després. La muralla que resseguia la banda de mar i que acabava al portal de la cantonada amb el torrent fou enderrocada a la primavera de 1902 i el portal, que fou la darrera part que en quedà dempeus, va ser-ho el 4 de maig del mateix any.

Segons una nota apareguda al Baluard de Sitges del 6 d´abril de 1902, en la sessió de l´Ajuntament del dia anterior, és va llegir una sol·licitud de Gaudenci Mirabent demanant permís per enderrocar les muralles del Port Alegre, començant des de davant la casa anomenada de Can Ressus. Per fer aquestes obres es va obrir una subscripció popular entre els mateixos veïns d´aquell indret per tal de que sortís gratuïtament a l´Ajuntament. En aquella sessió plenària però, s´hi va oposar en un principi l´alcalde, al·legant de que si hi tornava a haver-hi una nova guerra carlina es perderia una  defensa d´entrada a la Vila. Li replicà el regidor Bartomeu i Batlle tot dient-li que en cas de que això passes, encara es faria un favor a l´enemic degut al seu mal estat de conservació i de que sens dubte era una millora per aquella part de Sitges. Tot seguit, la resta dels regidors estigueren a favor d´aprovar la sol·licitud feta per en Gaudenci i així fou com Sitges va deixar de tenir la darrera porta per entrar i sortir a la Vila.

la Torreta cap a 1890,encara amb restes de la torre de defensa